La majoria de barcelonins viu en un pis, i el primer dubte amb l’aerotèrmia no és el preu sinó el lloc: on es posa la unitat exterior?, m’ho permetrà la comunitat?, hi cap el dipòsit d’aigua calenta en un pis de 75 m²? Fa anys que resolem aquestes tres preguntes en finques de l’Eixample, Gràcia, Sant Martí o Les Corts, i en aquesta guia expliquem com es fa, què diu la normativa i quines solucions funcionen quan l’edifici no ho posa fàcil.

Primer de tot: sí, en un pis es pot instal·lar aerotèrmia

Una aerotèrmia domèstica es compon de dues parts: una unitat exterior (semblant a la d’un aire condicionat, però una mica més gran: entre 90 i 140 cm d’ample i 60-100 kg) i un mòdul interior amb el dipòsit d’aigua calenta, que ocupa el mateix que una nevera estreta o es penja a la paret com una caldera si es tria un dipòsit separat. Si el teu pis té, o pot tenir, un aire condicionat amb unitat exterior, gairebé sempre pot tenir aerotèrmia.

On col·locar la unitat exterior en un pis de Barcelona

Ubicació Quan és viable Què cal tenir en compte
Terrassa o balcó propi L’opció més habitual i econòmica Distància a la finestra del veí, desguàs de condensats i que el soroll (35-45 dB a 1 m) no molesti
Celobert Molt freqüent en finques antigues Accés per treballs verticals, ventilació suficient perquè l’aire no es recirculi, permís de la comunitat
Terrat comunitari Ideal tècnicament: aire lliure i sense veïns al davant Autorització de la junta, recorregut de canonades per patinet o façana interior, límit de distància al mòdul interior (normalment 30-50 m)
Façana exterior Només si la comunitat ho permet i no és finca protegida Ordenança de paisatge urbà de Barcelona: en molts casos no pot veure’s des del carrer

A la visita tècnica mesurem el recorregut de canonades, comprovem el desguàs i busquem el punt on la unitat exterior tingui aire i molesti menys. Moltes instal·lacions de Barcelona acaben al celobert o al terrat, no a la façana.

La comunitat de propietaris: què pots fer sense permís i què no

Instal·lar la unitat exterior a la teva terrassa o balcó privatiu no necessita acord de la junta, sempre que no s’alteri l’estructura ni l’aspecte exterior de l’edifici de manera substancial i es respectin els estatuts. En canvi, fer servir elements comuns (façana, terrat, celobert, patinets per passar les canonades) requereix autorització de la comunitat. A la pràctica:

  • Revisem els estatuts abans del pressupost: algunes finques prohibeixen instal·lacions a façana o fixen zones concretes.
  • Preparem una memòria breu amb fotos, mides, nivell sonor de l’equip i recorregut de canonades perquè la presentis a l’administrador o a la junta. Un document clar evita la majoria de negatives.
  • Si la finca és a Ciutat Vella o és un edifici catalogat, la unitat no pot ser visible des de la via pública; el pati o el terrat són la solució.
  • El soroll és l’argument més habitual dels veïns: els equips actuals de Mitsubishi Electric, Daikin o Bosch treballen en mode nocturn per sota de 40 dB, semblant a una nevera, i sempre podem afegir suports antivibratoris i pantalles acústiques.

El mòdul interior i el dipòsit: on caben en un pis

El mòdul hidràulic amb dipòsit integrat de 180-200 litres fa uns 60 cm d’ample per 60 de fons i 1,80-2 m d’alt. Els llocs habituals en un pis són la galeria, el safareig, un armari de cuina en columna o el forat de l’antiga caldera si s’opta per un mòdul mural amb dipòsit a part. Si no hi ha espai, existeixen dipòsits horitzontals per col·locar en alçada i mòduls compactes de 150 litres. Ho estudiem a la visita amb un metre a la mà.

Serveix la instal·lació de radiadors que ja tinc?

Depèn de la mida. L’aerotèrmia escalfa l’aigua a 35-45 °C i una caldera a 60-70 °C, així que un radiador rendeix menys amb aerotèrmia. En pisos amb radiadors d’alumini ben dimensionats sol funcionar; en pisos amb radiadors petits cal substituir-ne algun o afegir un fan-coil. Tenim una guia específica: aerotèrmia amb radiadors existents.

I l’aire condicionat?

Amb fan-coils o terra refrescant, la mateixa aerotèrmia dona fred a l’estiu. Si mantens radiadors, l’equip només donarà calefacció i aigua calenta, i l’aire condicionat continuaria sent un split independent. És una decisió que convé prendre abans de pressupostar, perquè canvia el tipus d’equip i d’emissors.

Tràmits que gestionem nosaltres

  • Memòria per a la comunitat i, si cal, assistència a la junta per telèfon.
  • Sol·licitud de les subvencions (Consorci de l’Habitatge de Barcelona, MOVES III) i documentació per a la deducció de l’IRPF.
  • Baixa del contracte de gas si el pis deixa de fer-lo servir, i certificat de la instal·lació elèctrica.
  • Retirada de la caldera antiga i segellat de la sortida de fums.

Preguntes freqüents

Quant costa l’aerotèrmia en un pis?

Entre 6.000 i 9.000 € per a un pis de fins a 80 m² i entre 9.000 i 14.000 € per a un de mitjà, abans d’ajudes; amb subvenció, al voltant d’un 40 % menys. Tens el desglossament a preu real de l’aerotèrmia a Barcelona.

Pot la comunitat prohibir-me l’aerotèrmia?

Pot negar-te l’ús d’elements comuns (façana, terrat) si els estatuts ho preveuen o la junta ho decideix, però no impedir-te instal·lar-la a la teva terrassa privativa complint la normativa de soroll i estètica. Per això sempre busquem primer una ubicació privativa.

Fa soroll dins de casa?

El mòdul interior sona com una caldera moderna (una bomba de circulació); la unitat exterior és la que produeix el soroll, i és a fora. En mode silenciós queda per sota de 40 dB.

Quant triga la instal·lació en un pis?

Un o dos dies si s’aprofita la instal·lació de radiadors existent i la unitat exterior va a terrassa o pati amb accés. Si cal passar canonades fins al terrat o fer treballs verticals, dos o tres dies.

Compensa en un pis petit?

Si gastes més de 600-700 € l’any en gas, sí, especialment amb les ajudes actuals. Si el teu consum és molt baix, t’ho direm a la visita i et proposarem l’alternativa que tingui sentit.